Focus grup Open Lab Jove: activistes individuals

La sessió va utilitzar l’observació directa per capturar el comportament i les interaccions del grup de joves activistes durant el debat sobre els avantatges i inconvenients de l'activisme individual en xarxes en comparació amb l'activisme col·lectiu en associacions. Aquesta tècnica va permetre documentar les reaccions espontànies, les expressions no verbals, i els moments d'acord o dissensió dins del grup, oferint així una visió genuïna dels sentiments i percepcions dels participants.

L’observació directa va facilitar la comprensió de les idees i tensions expressades sobre la flexibilitat, la llibertat creativa, la cohesió social, la pressió de la responsabilitat, i la cerca d'un equilibri entre l'autonomia i el suport d'un grup organitzat. Aquest tipus d’observació va permetre captar les motivacions i resistències reals dels joves, especialment pel que fa a les limitacions logístiques i emocionals de cada tipus d'activisme.

Motivacions per participar en una associació o optar per l'activisme individual

• Les associacions proporcionen recursos valuosos, com espais, professionals, i un suport estructurat. A més, ofereixen una agenda relacional i la legitimitat de ser un col·lectiu, cosa que pot amplificar les opinions i accions de cada membre.

• Malgrat aquests avantatges, els joves es troben amb limitacions com la falta de temps i energia, dificultats per fer desplaçaments a llocs centralitzats (com València), i una percepció que les associacions sovint tenen una rigidesa que pot coartar la creativitat.

• L'activisme individual permet una llibertat creativa i immediatesa que atreu molts joves. La sensació de llibertat i control sobre el discurs propi genera una implicació emocional i un impacte directe amb la comunitat digital.

Aspectes positius de les associacions

• Treballar en una associació fomenta el sentiment de pertinença i un clima social equilibrat i motivador. Aquest sentiment està arrelat en la idea que la col·laboració amb altres companys crea un entorn nutritiu i equilibrat on l’efecte grupal dona suport i ajuda en moments difícils.

• Les associacions ajuden a construir xarxes de suport i recursos, com el suport jurídic o logístic, i ofereixen una certa seguretat emocional en diluir la responsabilitat entre els membres, cosa que redueix la pressió personal.

• La diversitat generacional dins d'una associació pot oferir perspectives enriquidores i experiències variades, generant un respecte mutu i una relació d’ajuda intergeneracional.

Desafiaments dins de les associacions

• Les associacions grans poden generar una percepció de burocràcia, amb reunions prolongades i una manca d’eficàcia temporal en les decisions. Això crea una experiència que, per a alguns, es tradueix en una rigidesa que no encaixa amb el ritme vital dinàmic i canviant dels joves activistes.

• Les interaccions amb adults poden estar condicionades per actituds paternalistes, on els joves se senten condescendits, cosa que minva la sensació d’igualtat i respecte.

• Molts joves perceben una falta de formació específica dins de les associacions per a captar nous membres i maneres innovadores de comunicar-se amb altres joves. Aquesta falta de connexió també s'expressa en la percepció d'un cert aïllament o solitud intel·lectual en no trobar-se amb altres joves de la seua mateixa localitat o entorn social.

Activisme digital

• L’activisme individual en xarxes socials permet als joves expressar-se lliurement i de manera immediata. Aquest tipus de plataforma permet una alta flexibilitat i rapidesa per reaccionar davant d’injustícies o situacions concretes que requereixen accions puntuals.

• Tot i això, molts dels participants van observar que aquest tipus d'activisme és menys estructural i menys compromès a llarg termini. També s'identifica amb una participació efímera, mancada de continuïtat, a causa de la naturalesa de les xarxes socials i les temàtiques canviants que atrauen l'atenció durant curts períodes.

• La manca de presencialitat en l'activisme digital és vista com una pèrdua de connexió real i comunitat, i la dispersió de la causa es converteix en una barrera, ja que no hi ha una continuïtat física que reforce el sentiment de compromís.

Abast de l'activisme individual

• L'activisme individual és apreciat per la llibertat que ofereix, però també implica que tota la responsabilitat i la pressió recaiguen en una sola persona. Aquesta concentració de responsabilitat pot crear estrès i un major risc d'exposició a crítiques o comentaris d'odi.

• La visibilitat personal pot afavorir la creació d’empatia amb el públic, però també exposa l'activista a crítiques directes que poden afectar la seua motivació i salut emocional. L’associació, en canvi, dilueix aquesta responsabilitat individual, però pot limitar la llibertat d'acció.

Conclusions i propostes

• Molts dels participants van coincidir que hi ha una oportunitat de trobar un equilibri entre l'activisme individual i col·lectiu. Les associacions haurien d’adaptar-se a les noves necessitats dels joves, oferint major flexibilitat en horaris, descentralitzant les activitats i fomentant el treball en xarxa entre associacions locals o de proximitat.

• La creació d’estructures menys rígides i més adaptables pot incentivar la participació de joves que volen contribuir a una causa sense haver de comprometre's a llarg termini, en projectes molt estructurats o ideològicament tancats.

• També es suggereix desenvolupar mecanismes que ajuden a les associacions a millorar la interacció amb les noves generacions, per exemple, establint aliances intergeneracionals que eviten actituds paternalistes i promovent la diversitat de perspectives.

• Per a l'activisme digital, es recomana que, a més de les accions a les xarxes socials, es creen espais de trobada presencials per a consolidar el sentiment de comunitat. Això ajudaria a convertir l'energia de les mobilitzacions en línia en accions a llarg termini amb un impacte social tangible.