Pensament crític

Escola de pensament crític per a la participació ciutadana.

Per desenvolupar les habilitats de pensament crític necessàries per a una participació ciutadana efectiva i informada, cal adoptar un enfocament sistemàtic que fomente la reflexió rigorosa, l’anàlisi objectiva i la capacitat de diàleg. A continuació, t'expose les tècniques i conceptes clau que podrien estructurar aquest apartat de la guia:

1. Analitzar informació amb objectivitat 

El primer pas per participar informadament en la vida ciutadana és la capacitat d’analitzar la informació. Això implica distingir entre fets i opinions, avaluar la validesa de les fonts, i identificar la fiabilitat dels arguments. En aquest procés, és essencial preguntar-se per la intenció darrere d’una informació, reconéixer els interessos o prejudicis que pogueren estar involucrats, i validar dades mitjançant fonts independents.

Tècniques útils per analitzar informació:

• Preguntar qui guanya o perd: Identifica qui podria beneficiar-se o perjudicar-se d’una informació o política.

• Identificar l'autoritat de la font: Analitza la reputació i l’expertesa de les fonts que proporcionen la informació.

• Validar amb dades contrastades: Utilitza més d’una font per confirmar la veracitat d’una afirmació.

Identificar biaixos 

Els biaixos poden afectar tant els arguments com les decisions. Aprendre a reconéixer els biaixos és fonamental per evitar que aquests distorsionen el teu pensament. Els biaixos poden ser cognitius (basats en la manera en què el cervell processa la informació) o ideològics (relacionats amb creences o interessos personals o grupals).

Tècniques per identificar biaixos:

• Biaix de confirmació: Quan només es busca informació que confirme les pròpies creences.

• Biaix de disponibilitat: Quan es dona més pes a la informació recent o fàcilment recordable en lloc de valorar tots els fets disponibles.

• Biaix de grup: Tendència a estar d’acord amb la majoria només per no discrepar.

3. Argumentar de manera racional 

Un element essencial del pensament crític és la capacitat d’elaborar arguments ben fonamentats, basats en evidències i lògica. Saber argumentar de manera racional implica construir idees clares, presentant-les de forma estructurada i evitant fal·làcies lògiques, com ara els atacs personals (ad hominem) o les generalitzacions excessives.

Tècniques per argumentar racionalment:

• Estructurar els arguments: Comença amb una afirmació clara, sostinguda per proves sòlides i conclou amb una síntesi lògica.

• Evitar fal·làcies: Assegura’t que l’argument no conté errors lògics o manipulacions emocionals.

• Revisar les pròpies opinions: Practica l’autocrítica per identificar punts febles en els propis arguments.

4. Prendre decisions fonamentades 

El pensament crític permet prendre decisions basades en una avaluació curosa de les opcions disponibles i les seues conseqüències. Aquest procés implica ponderar riscos i beneficis, anticipar resultats a curt i llarg termini, i mantenir una actitud oberta a la revisió si es presenten noves dades.

Tècniques per a la presa de decisions:

• Anàlisi de riscos i beneficis: Valora els possibles guanys i pèrdues abans de prendre una decisió.

• Utilitzar mètodes deliberatius: Reflexiona amb calma i considera els punts de vista d'altres persones abans de decidir.

• Revisió contínua: Estigues disposat a modificar la decisió si hi ha proves noves o circumstàncies canviants.

L'avaluació crítica de les polítiques públiques 

Participar en la vida democràtica requereix la capacitat d’avaluar críticament les polítiques públiques. Això significa examinar si les polítiques aborden realment les necessitats de la societat, si són viables, si estan ben implementades i quins són els seus impactes a llarg termini.

Tècniques per avaluar polítiques:

• Anàlisi cost-benefici: Estudia els recursos que consumeix una política i compara’ls amb els seus resultats.

• Impacte social: Valora com afecta diferents sectors de la societat, en particular els més vulnerables.

• Viabilitat i sostenibilitat: Examina si les polítiques són sostenibles a llarg termini, tant econòmicament com ambientalment.

Participar en debats comunitaris amb rigor 

Per tal de contribuir de manera activa en la vida comunitària, és fonamental participar en debats de forma raonada i respectuosa. Això implica ser capaç d’escoltar altres punts de vista, proporcionar evidències per les pròpies idees i saber com construir consens.

Tècniques per a debats efectius:

• Escolta activa: Presta atenció a les opinions contràries per entendre completament els seus arguments.

• Sostindre el diàleg amb dades: Evita opinions no justificades i recolza els teus punts amb informació contrastada.

• Buscar consens: Intenta arribar a acords que beneficien el conjunt de la comunitat, no només els interessos individuals.

Millorar la qualitat de les decisions col·lectives 

El pensament crític permet també millorar la qualitat de les decisions col·lectives, especialment en la vida democràtica. Aportar perspectives raonades i argumentades ajuda a crear solucions més equilibrades i informades per a problemes comunitaris.

Tècniques per millorar les decisions col·lectives:

• Participació inclusiva: Assegura que les veus de tots els sectors estiguen representades en el procés decisional.

• Decisió basada en evidències: Promou l'ús d’estudis i dades empíriques en el procés de presa de decisions.

• Foment de la transparència: Exigeix que els processos de presa de decisions siguen transparents per evitar la corrupció i el clientelisme.

En conjunt, aquestes habilitats de pensament crític poden capacitar els ciutadans per a una participació més informada i activa en la seua comunitat, promovent un sistema democràtic més just, equitatiu i basat en decisions col·lectives de major qualitat.

Digital Braining per a associacions

El taller de formació "Digital Braining per a associacions" explora com la nova disponibilitat tecnològica disruptiva està transformant diversos camps i com les associacions poden adaptarse a aquests canvis. El taller comença amb una introducció a la revolució tecnològica provocada per Internet i continua amb la necessitat d'adaptar la ment humana als canvis tecnològics. Els participants aprendran sobre la nova relació amb el cos i la ment, la gestió de l'ansietat per la incertesa, i les noves dinàmiques amb el temps i l'espai. També es tractaran les noves relacions amb altres persones i màquines, l'impacte en el món laboral, les competències diferenciadores essencials, i la necessitat d'una educació renovada. Aquest taller ofereix una visió integral per comprendre i aprofitar les oportunitats que ofereixen les tecnologies disruptives, fomentant així una adaptació efectiva i positiva en l'entorn associatiu.

El projecte "Digital Braining per a associacions" és una iniciativa que busca oferir una introducció completa a com les tecnologies disruptives estan transformant les dinàmiques de treball i la interacció en el món associatiu. Aquesta transformació té efectes profunds tant en la manera en què les persones es relacionen entre elles com en la manera de gestionar el temps, l'espai i la incertesa en el context actual.

Introducció a la revolució tecnològica

La irrupció d’Internet i altres tecnologies digitals ha marcat un canvi de paradigma en gairebé totes les esferes de la societat. Les associacions no són una excepció. Aquestes tecnologies faciliten noves formes d'organització, comunicació i presa de decisions, però també plantegen reptes a nivell humà i operatiu.

Aspectes clau de la revolució tecnològica:

• La hiperconnexió: Facilita l'accés immediat a informació i a xarxes globals de col·laboració.

• La intel·ligència artificial: Ofereix noves oportunitats per a l'automatització de tasques, però també planteja nous desafiaments ètics i laborals.

• La realitat augmentada i virtual: Permet experiències immersives que poden transformar la manera de participar i organitzar esdeveniments associatius.

Adaptació de la ment humana als canvis tecnològics

Amb l'augment exponencial de les tecnologies digitals, és necessari que les persones desenvolupen noves competències per adaptar-se mentalment i emocionalment a un món en constant evolució. Aquesta adaptació inclou la capacitat de gestionar la sobrecàrrega informativa, desenvolupar resiliència davant de la incertesa i mantenir l'atenció en un entorn cada vegada més fragmentat.

• Gestió de l'ansietat per la incertesa: Les tecnologies, tot i facilitar la informació, també poden generar un sentiment d’incertesa contínua. Per a les associacions, és fonamental desenvolupar tècniques per gestionar l'ansietat dels seus membres i fomentar una actitud positiva davant els canvis.

• La nova relació amb el temps i l’espai: La digitalització ha difuminat els límits entre el treball i la vida personal, així com la separació geogràfica. Cal desenvolupar mecanismes per mantenir un equilibri saludable entre el treball associatiu i el benestar personal.

• Flexibilitat cognitiva: És clau fomentar la capacitat de les persones per adaptar-se ràpidament a noves eines tecnològiques i contextos canviants, sense perdre l'eficàcia en la gestió dels seus objectius.

Noves dinàmiques amb el temps, l'espai i la tecnologia

Amb la irrupció de les tecnologies disruptives, les associacions poden organitzar-se de manera més flexible, col·laborant a distància, aprofitant el treball asincrònic i reduint els costos operatius. No obstant això, aquestes noves dinàmiques requereixen una nova mentalitat i estratègies per gestionar el temps i l'espai.

• Treball remot i col·laboratiu: Les associacions poden aprofitar les plataformes digitals per coordinar equips de manera remota, la qual cosa requereix un nou enfocament en la gestió del temps, la comunicació i la productivitat.

• Espais digitals compartits: L’ús d’eines com les reunions virtuals i el treball en el núvol ofereix noves oportunitats, però també presenta reptes pel que fa a la gestió de la privacitat i la seguretat de les dades.

Relacions amb altres persones i màquines

Les tecnologies disruptives estan redefinint les relacions entre persones i màquines, i és important entendre com aquestes interaccions poden potenciar o afectar la dinàmica associativa. La convivència amb intel·ligència artificial, bots i altres tecnologies avançades planteja tant oportunitats com reptes ètics.

• Automatització de processos associatius: Moltes tasques repetitives poden ser automatitzades amb IA i altres tecnologies, alliberant temps per a tasques més creatives o estratègiques.

• Interaccions home-màquina: Les associacions han de desenvolupar habilitats per treballar de manera fluïda amb màquines, entenent les seues limitacions i potencial.

Impacte en el món laboral i competències diferenciadores

La transformació tecnològica està modificant les expectatives i necessitats laborals dins les associacions. És important que aquestes desenvolupen competències diferenciadores, com la capacitat d’adaptar-se ràpidament als canvis, treballar en entorns digitals i gestionar amb eficàcia la informació.

• Compromís i flexibilitat laboral: El treball associatiu ha d’adaptar-se a noves formes de contractació i col·laboració, com el treball freelance o les col·laboracions a curt termini.

• Competències tecnològiques: Seran imprescindibles habilitats com la gestió de dades, l’ús d'eines digitals per a la planificació de projectes i la capacitació en ciberseguretat.

Educació renovada per a l’èxit associatiu

Per a una adaptació efectiva a aquesta nova realitat, és fonamental proporcionar educació contínua als membres de les associacions. Aquesta formació ha d’estar orientada a desenvolupar habilitats digitals, fomentant el pensament crític i la creativitat, amb una atenció especial a l'ètica i la responsabilitat digital.

• Formació contínua: Crear programes de capacitació per als membres de les associacions que aborden els avenços tecnològics i com poden ser integrats de manera ètica i eficient.

• Alfabetització digital: Fomentar la comprensió i l’ús responsable de les eines tecnològiques, així com la capacitat de detectar i evitar riscos com el frau cibernètic o la manipulació informativa.

Oportunitats de les tecnologies disruptives per al sector associatiu

Les tecnologies disruptives ofereixen una sèrie d’oportunitats per millorar l’eficiència, l’impacte i la sostenibilitat de les associacions. Aprofitar aquestes tecnologies permetrà que les associacions siguen més competitives i adaptatives.

• Crowdfunding i participació digital: Les associacions poden fer ús de plataformes en línia per captar fons i involucrar la seua comunitat de manera més àmplia.

• Blockchain per a la transparència: L’ús de tecnologies com el blockchain pot ajudar a millorar la transparència financera i la confiança entre els membres i la comunitat.

En definitiva, la revolució digital no només ha transformat els processos i les estructures de les associacions, sinó que també requereix un canvi profund en la manera de pensar i interactuar amb la tecnologia. La clau per a una adaptació efectiva és integrar aquestes eines de manera positiva i constructiva, sempre mantenint una visió crítica i conscient de l’impacte que poden tindre en les persones i les organitzacions.

Ètica i Intel·ligència Artificial. 

Introducció a la IA en el Tercer Sector

Definició bàsica de la IA i com pot impactar el Tercer Sector

La intel·ligència artificial (IA) es defineix com la capacitat de les màquines i els sistemes informàtics per realitzar tasques que normalment requereixen intel·ligència humana. Això inclou el processament del llenguatge natural, el reconeixement de patrons, la presa de decisions i l'aprenentatge automàtic. En el context del Tercer Sector, la IA té el potencial de transformar la manera en què les entitats no lucratives operen, ja que pot ajudar a millorar l'eficiència en la gestió de recursos, millorar la comunicació amb els beneficiaris i personalitzar els serveis segons les necessitats específiques de cada comunitat. Aquestes tecnologies obren noves possibilitats per millorar la rendició de comptes, augmentar la participació ciutadana i optimitzar l'impacte social de les entitats.

Beneficis potencials de la IA per a les entitats no lucratives

L'ús de la IA en el Tercer Sector ofereix múltiples avantatges. Un dels beneficis més destacats és l'eficiència en la gestió dels recursos humans i materials. Les eines d'IA poden ajudar a automatitzar tasques administratives, processar grans volums de dades de forma ràpida i analitzar informació rellevant per a la presa de decisions. Això permet que els equips dediquen més temps a activitats de valor afegit com la planificació estratègica o el suport directe als beneficiaris. A més, la IA pot personalitzar els serveis, oferint respostes més adaptades a les necessitats dels usuaris i millorant així la relació amb ells. També és útil per millorar la captació de fons i la comunicació, ja que permet segmentar millor els destinataris i dissenyar campanyes de màrqueting més efectives.

Reptes i dilemes ètics que planteja la implementació de la IA

Malgrat els seus beneficis, la IA planteja reptes i dilemes ètics que les entitats del Tercer Sector han d'abordar amb cura. Un dels principals reptes és assegurar que els sistemes d'IA funcionen de manera transparent i justa. Existeix el risc que els algoritmes utilitzats per a la presa de decisions reproduïsquen biaixos existents, afectant especialment aquells col·lectius més vulnerables. La protecció de dades és també un aspecte crític, ja que moltes organitzacions treballen amb informació sensible sobre els seus beneficiaris. L'ús irresponsable de la IA podria comprometre la privacitat i la seguretat de les persones a les quals serveixen. A més, hi ha la necessitat de definir responsabilitats clares sobre qui respon davant d'errors o impactes negatius causats per la IA. Així doncs, la implementació d'aquesta tecnologia ha de realitzar-se amb un fort sentit de l'ètica, establint mecanismes de supervisió, avaluació i rendició de comptes per tal de garantir un ús responsable i equitatiu.

Principis ètics per a l’ús de la IA

Transparència i explicabilitat: Com garantir que les decisions de la IA són comprensibles i justificables

Un dels principals valors ètics en l'ús de la intel·ligència artificial és la transparència, és a dir, la capacitat de comprendre com es prenen les decisions. Sovint, els algoritmes de IA poden ser complexos i difícils d'entendre, especialment quan s'utilitzen tècniques d'aprenentatge automàtic o "machine learning". Per a  garantir la transparència i l'explicabilitat, és fonamental que les organitzacions desenvolupen sistemes que siguen capaços de justificar les seues decisions amb criteris clars i comprensibles per a les persones usuàries. Això implica oferir explicacions senzilles sobre com funciona l'algoritme, quin tipus de dades es fan servir i com s'interpreten els resultats. D'aquesta manera, es pot garantir que les persones afectades per les decisions de la IA tinguen la informació necessària per entendre-les i, si cal, qüestionar-les.

Equitat i no-discriminació: Evitar biaixos i assegurar que la IA no reforça desigualtats existents

Els sistemes d'IA poden reflectir o fins i tot amplificar els biaixos presents en les dades amb què són entrenats, la qual cosa pot generar resultats injustos o discriminatoris. És fonamental que les organitzacions siguen conscients d'aquest risc i treballen activament per identificar i eliminar aquests biaixos. Això implica revisar constantment les dades utilitzades per entrenar els algoritmes i assegurar-se que representen adequadament la diversitat de les persones usuàries i dels beneficiaris dels serveis. També és important desenvolupar mecanismes de supervisió i avaluació per detectar i corregir resultats que pogueren ser discriminatoris. El compromís amb l'equitat requereix una actitud proactiva per assegurar que la IA contribueix a reduir desigualtats i no a perpetuar-les.

Privacitat i protecció de dades: Com manejar dades personals de manera segura i respectuosa

La privacitat i la seguretat de les dades són aspectes crítics en l'ús de la IA, especialment quan es treballa amb dades personals sensibles. Les organitzacions del Tercer Sector han d'adoptar pràctiques de gestió de dades que siguen ètiques i respectuoses amb la privacitat dels individus. Això inclou obtenir el consentiment informat de les persones abans de recopilar i utilitzar les seues dades, assegurar que aquestes es conserven de manera segura, i que es compleixen els marcs legals de protecció de dades (com el Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea). A més, s'ha de limitar l'accés a les dades només a aquells que realment necessiten utilitzar-les, i implementar mesures per assegurar que la informació no es comparteix ni s'utilitza de manera inadequada.

Responsabilitat i rendició de comptes: Qui és responsable dels errors de la IA? Quines garanties s'ofereixen?

La IA pot produir errors o decisions imprevistes que poden tenir un impacte negatiu en les persones. És per això que la responsabilitat i la rendició de comptes són principis fonamentals en la seua aplicació ètica. Les organitzacions que implementen sistemes d'IA han de definir clarament qui és responsable de les decisions que pren la IA, tant si són resultats esperats com si són errors. Això implica establir protocols per corregir errors quan siguen detectats, oferir mecanismes per apel·lar les decisions de la IA, i garantir que existeixen vies per compensar o reparar els danys causats. La responsabilitat ètica també implica oferir garanties a les persones afectades, assegurant que la IA s'utilitza de manera justa, segura i amb respecte als drets de totes les persones involucrades.

Aplicacions de la IA en el Tercer Sector

Recol·lecció i anàlisi de dades: Maneres en què la IA pot millorar la presa de decisions

Una de les aplicacions més destacades de la intel·ligència artificial (IA) en el Tercer Sector és la recol·lecció i l'anàlisi de dades per a la presa de decisions més informades i efectives. La IA pot ajudar a processar grans volums d'informació de manera ràpida i precisa, identificant patrons i tendències que serien difícils de detectar per a les persones. Per exemple, analitzant dades sobre els usuaris i les necessitats de la comunitat, les entitats poden identificar quins programes són més efectius, prioritzar recursos i ajustar estratègies d'actuació segons el context. A més, l'ús de models predictius pot permetre anticipar canvis i tendències socials, la qual cosa ajuda a planificar accions futures amb més precisió.

Optimització de processos interns: Automatització de tasques administratives, seguiment de projectes, etc.

L'automatització de processos interns és un altre benefici clau de la IA per a les entitats no lucratives. Tasques repetitives com la gestió de bases de dades, el seguiment de projectes o la generació de documents administratius poden ser delegades a sistemes d'IA, alliberant temps i recursos humans per a activitats més estratègiques. Per exemple, un sistema d'IA pot ajudar a gestionar i processar sol·licituds de servei, enviar recordatoris automàtics als usuaris o fins i tot realitzar informes periòdics sobre l'estat dels programes. Això no només millora l'eficiència operativa, sinó que també redueix la possibilitat d'errors humans i facilita una millor gestió del temps.

Comunicació i captació de fons: Chatbots per a assistència i personalització de campanyes de màrqueting

La IA també té un paper fonamental en la millora de la comunicació i la captació de fons per a les entitats del Tercer Sector. Els chatbots, per exemple, són eines que poden oferir assistència als usuaris en temps real, responent preguntes freqüents, guiant en tràmits o proporcionant informació sobre els serveis. A més, la IA pot ajudar a segmentar audiències i personalitzar campanyes de màrqueting, enviant missatges que s'adapten als interessos i necessitats de cada grup. Aquesta personalització pot millorar l'efectivitat de les campanyes de captació de fons i augmentar el compromís de les persones amb l'entitat.

Millora del servei als usuaris: IA per comprendre millor les necessitats dels beneficiaris i oferir respostes adaptades

La IA pot contribuir a millorar significativament el servei ofert als beneficiaris de les entitats no lucratives, ja que facilita una millor comprensió de les seues necessitats. A través de l'anàlisi de dades sobre el comportament i les preferències dels usuaris, la IA pot ajudar a oferir respostes i solucions adaptades a cada situació particular. Per exemple, pot recomanar programes específics per a determinades persones, suggerir accions concretes o adaptar serveis segons les circumstàncies canviants dels beneficiaris. D'aquesta manera, les entitats poden oferir una experiència més personalitzada i efectiva, incrementant la satisfacció dels usuaris i maximitzant l'impacte social de les seues accions.

Reptes ètics específics en el Tercer Sector

Manipulació i transparència en la comunicació: Riscos de manipular l’opinió pública amb IA, sobretot en campanyes de captació

L'ús de la intel·ligència artificial (IA) en les comunicacions del Tercer Sector comporta un potencial risc de manipulació de l'opinió pública, especialment quan s'aplica en campanyes de captació de fons o sensibilització. Les eines d'IA poden analitzar grans volums de dades i utilitzar-les per crear missatges altament personalitzats que apel·len a les emocions de les persones, la qual cosa pot resultar en una influència molt poderosa sobre les decisions de donació o participació. Tanmateix, si aquest procés no es realitza amb transparència i respecte per l'autonomia de les persones, pot comportar efectes contraproduents i posar en dubte la integritat de l’entitat. És fonamental que les organitzacions siguen clares sobre com i per què utilitzen la IA en les seues campanyes, garantint que la persuasió siga respectuosa i no es perverteixin els valors ètics de l'organització.

Confiança i relació amb els beneficiaris: Com mantenir la confiança quan la IA està involucrada en la presa de decisions

La confiança és un valor fonamental en la relació entre les entitats del Tercer Sector i els seus beneficiaris. Quan la IA s'involucra en la presa de decisions, com ara l'assignació de recursos o la priorització de serveis, els beneficiaris poden preocupar-se pel funcionament i la imparcialitat d'aquests sistemes. Mantenir la confiança en aquest context requereix una comunicació clara sobre com s'utilitza la IA, assegurant que les decisions preses per la màquina són supervisades i validades per persones expertes. A més, les organitzacions haurien de desenvolupar mecanismes per garantir la justícia i l’equitat en aquestes decisions, explicant als beneficiaris com funcionen els processos i oferint vies de reclamació o revisió en cas de desacord o error.

Distribució desigual dels recursos tecnològics: Problemes d’equitat d’accés a la IA entre organitzacions grans i petites

Un dels grans reptes per al Tercer Sector és l'accés desigual als recursos tecnològics necessaris per implementar la IA. Les organitzacions més grans sovint tenen més capacitat econòmica per invertir en tecnologia, personal especialitzat i infraestructures digitals, mentre que les organitzacions més petites poden quedar excloses d'aquests avanços. Això pot crear una bretxa tecnològica que afecte l'eficàcia i l'impacte d'aquestes entitats, generant desigualtats en la prestació de serveis i en la capacitat de millorar les seues operacions. Per a reduir aquesta desigualtat, és necessari fomentar la cooperació entre organitzacions, oferir accés a eines d'IA de codi obert i compartir bones pràctiques i recursos que permeten que totes les entitats, independentment de la seua mida, puguen beneficiar-se de les innovacions tecnològiques. També caldria promoure la formació i la capacitació en IA, per tal que les organitzacions més petites puguen desenvolupar competències digitals i utilitzar aquestes tecnologies de manera eficient i efectiva.

Bones pràctiques per a la implementació ètica de la IA

Formació i sensibilització: Necessitat de formar els membres de l’entitat en IA i ètica

La implementació ètica de la intel·ligència artificial (IA) en les entitats del Tercer Sector comença per a la formació dels membres de l'organització. És essencial que tant els directius com els treballadors coneguen no només les funcionalitats bàsiques de la IA, sinó també els dilemes ètics associats amb el seu ús. La formació hauria d'incloure aspectes com el maneig responsable de dades, els possibles biaixos dels algoritmes i les implicacions que poden tenir les decisions preses per la IA. Aquesta sensibilització permetrà que els membres de l'entitat tinguen una comprensió més profunda dels riscos i oportunitats que la IA comporta, a més de fomentar una cultura organitzativa que prioritze la responsabilitat ètica i l'ús conscient de la tecnologia.

Avaluació d’impacte ètic: Com realitzar avaluacions prèvies a la implementació d’un sistema d’IA

Abans d'implementar un sistema d'IA, és crucial dur a terme una avaluació d'impacte ètic per identificar possibles riscos i desenvolupar mesures de mitigació. Aquesta avaluació hauria de considerar factors com la privacitat, l'equitat, la transparència i la rendició de comptes. Es tracta d'avaluar com el sistema d'IA pot afectar els beneficiaris, els treballadors i la comunitat a la qual serveix l'entitat. La metodologia per a aquestes avaluacions podria incloure entrevistes amb diferents parts interessades, anàlisi de les dades utilitzades per entrenar el model, i proves pilot per observar com el sistema respon a situacions reals. Realitzar una avaluació d'impacte ètic prèvia és fonamental per assegurar que l'ús de la IA s'alinea amb els valors de l'entitat i amb el seu compromís social.

Qüestions ambientals: L’impacte ecològic de la IA i el compromís amb la sostenibilitat

L'ús de la intel·ligència artificial (IA) també té implicacions importants per a la sostenibilitat ambiental que les entitats no lucratives del Tercer Sector han de considerar. Tot i que la IA pot ajudar a optimitzar processos i millorar l'eficiència de recursos, també té un cost ecològic associat. Els sistemes d'IA requereixen grans quantitats d'energia per al seu funcionament i entrenament, especialment quan es tracta de models complexos basats en l'aprenentatge profund (deep learning). Això pot contribuir a l'empremta de carboni de les organitzacions i al consum de recursos naturals.

Per tant, és fonamental integrar criteris de sostenibilitat en l'ús de la IA, assegurant que els sistemes utilitzats siguen el més eficients possible energèticament. Algunes mesures poden incloure l'optimització dels models d'IA per reduir-ne la complexitat, triar proveïdors de serveis de computació en núvol que utilitzen energia renovable, i considerar l'impacte a llarg termini de l'ús d'aquestes tecnologies. A més, l'IA també es pot utilitzar de manera proactiva per abordar reptes ambientals, com el seguiment del canvi climàtic, l'optimització de l'ús dels recursos o la reducció de residus.

En definitiva, per fer un ús ètic i sostenible de la IA, les entitats del Tercer Sector han de tenir en compte tant els beneficis que aquesta tecnologia pot aportar com el seu impacte ambiental, treballant per equilibrar la innovació amb el compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat global.

Creació de polítiques internes clares: Desenvolupar polítiques per a l'ús responsable de la IA dins de l’entitat

El desenvolupament de polítiques internes és una de les estratègies més efectives per assegurar que la IA s’utilitza de manera responsable i ètica dins de l’entitat. Aquestes polítiques haurien de definir clarament com i per a què s'utilitzarà la IA, quins principis ètics guiaran el seu ús, i establir protocols de supervisió i revisió contínua. També és important especificar qui serà responsable de la implementació i manteniment dels sistemes d'IA, així com de respondre davant de qualsevol problema que puga sorgir. Aquestes polítiques internes han de ser flexibles per adaptar-se a noves tecnologies i situacions, però fermes en el seu compromís amb la protecció de les persones, la privacitat, la transparència i la justícia. La seua creació no només ajuda a prevenir possibles riscos ètics, sinó que també promou la confiança entre els membres de l’entitat, els beneficiaris i el públic en general.

Conclusions i futur de la IA en el Tercer Sector

La incorporació de la intel·ligència artificial (IA) al Tercer Sector està transformant la manera en què les entitats no lucratives aborden els seus objectius i serveis. La IA pot oferir una gran varietat d'eines per optimitzar processos, millorar la presa de decisions i comprendre millor les necessitats dels beneficiaris, amb el potencial de multiplicar l'impacte social i fomentar la innovació. Tot i això, és imprescindible abordar els reptes ètics associats amb el seu ús, com la transparència, l'equitat, la responsabilitat i l'impacte ambiental, per assegurar que la IA es desplega de manera que siga coherent amb els valors i la missió de cada organització.

En els pròxims anys, és previsible que la IA continue evolucionant i es faça cada vegada més accessible, cosa que permetrà a més organitzacions del Tercer Sector beneficiar-se d'aquesta tecnologia. La personalització de serveis, la captació de fons més efectiva, la gestió eficient de projectes i la millora de l'eficàcia dels programes socials són només alguns exemples de les transformacions que es poden esperar. Tanmateix, aquesta evolució també requerirà una adaptació contínua de les pràctiques i polítiques internes per assegurar un ús responsable i ètic.

Recomanacions per seguir abordant els reptes ètics de manera proactiva

1. Formació i sensibilització constant: Les organitzacions han de continuar invertint en la formació dels seus membres sobre IA i els seus aspectes ètics, incloent l'actualització contínua per mantenir-se al dia amb les noves tendències tecnològiques i els canvis normatius.

2. Avaluació contínua de l'impacte ètic i social: Abans i durant la implementació de sistemes d'IA, és fonamental realitzar avaluacions d'impacte ètic que consideren els beneficis, els riscos i les conseqüències a llarg termini per a les persones i la comunitat. Aquestes avaluacions haurien de ser revisades periòdicament per assegurar-se que la IA continua complint els valors de l'entitat.

3. Creació d'un marc ètic intern robust: Desenvolupar polítiques internes clares i protocols per a l'ús responsable de la IA és essencial per a garantir que la seua aplicació siga coherent amb la missió i els valors de l'organització. Això inclou establir directrius sobre la gestió de dades, la transparència, la rendició de comptes i la sostenibilitat ambiental.

4. Fomentar col·laboració i compartir recursos: Davant la bretxa tecnològica que pot sorgir entre organitzacions grans i petites, és important fomentar la col·laboració dins del Tercer Sector. Compartir recursos, eines, bones pràctiques i coneixement sobre IA pot ajudar a totes les entitats, independentment de la seua mida, a adoptar aquesta tecnologia de manera justa i eficient.

5. Compromís amb la sostenibilitat: L'impacte ambiental de la IA ha de ser una consideració important. Les entitats han de treballar per reduir la seua empremta ecològica, triant solucions tecnològiques sostenibles, optimitzant els seus sistemes d'IA i prioritzant la col·laboració amb proveïdors de serveis que utilitzen fonts d'energia renovables.

En conjunt, el futur de la IA en el Tercer Sector és prometedor, però requerirà un compromís continu amb els principis ètics, la responsabilitat social i la sostenibilitat per aprofitar al màxim els beneficis que pot oferir aquesta tecnologia i garantir que s'utilitza per al bé comú.

Verificació Ciutadana

La formació "Verificació Ciutadana" està dissenyada per capacitar els membres de les associacions i la ciutadania en general en les tècniques i eines per a verificar informació i combatre la desinformació. Aquest curs cobreix els fonaments de la verificació de fets, les fonts fiables, les eines digitals per a la verificació d'informació i les estratègies per identificar notícies falses. L'objectiu és dotar els participants de les habilitats necessàries per a analitzar críticament la informació que reben, promoure un entorn informatiu més segur i fiable, i contribuir activament a una societat millor informada i més resistent a la manipulació informativa.

Per desenvolupar un conjunt sòlid de tècniques i eines per a verificar informació i combatre la desinformació, és fonamental proporcionar a la ciutadania les habilitats i estratègies adequades per navegar en l’entorn digital actual. A continuació detalle alguns aspectes clau sobre la verificació de fets, les fonts fiables, les eines digitals i les estratègies per identificar notícies falses, així com les habilitats necessàries per a promoure un entorn informatiu més segur i fiable.

Fonaments de la verificació de fets

La verificació de fets és el procés sistemàtic d'analitzar, contrastar i confirmar la veracitat d'una informació. Els elements fonamentals de la verificació de fets són:

• Contrastar diverses fonts: Sempre és important comparar la mateixa informació des de diverses fonts per identificar discrepàncies.

• Recórrer a fonts primàries: Les fonts directes o oficials (com declaracions, estudis científics, estadístiques governamentals) són les més fiables per confirmar un fet.

• Analitzar el context: De vegades, la informació no és falsa però està fora de context, la qual cosa distorsiona el seu significat.

Fonts fiables

Una part essencial per combatre la desinformació és saber identificar fonts fiables. Les característiques d’una font fiable inclouen:

• Reputació: Mitjans de comunicació reconeguts, institucions acadèmiques, organitzacions internacionals i experts acreditats.

• Transparència: Les fonts que expliquen clarament qui són, com obtenen la informació i quins interessos representen solen ser més fiables.

• Supervisió i control de qualitat: Mitjans o organitzacions que tenen equips de verificació interna per assegurar que la informació publicada és correcta.

Eines per identificar fonts fiables:

• Media Bias/Fact Check: Eina per verificar biaixos i la fiabilitat de les fonts.

• Snopes: Plataforma de verificació de fets reconeguda per desmentir rumors i desinformació.

Eines digitals per a la verificació d'informació

Amb l'augment de la desinformació en línia, hi ha diverses eines que ajuden a verificar la informació, les imatges i els vídeos que es comparteixen digitalment.

• Google Fact Check Tools: Eina que mostra verificacions de fets realitzades per altres organitzacions.

• TinEye: Eina de cerca inversa d'imatges per verificar la font i l'autenticitat d'una imatge.

• InVid: Eina dissenyada per a verificar vídeos, molt útil per detectar si un vídeo ha estat manipulat o fora de context.

• Politifact i FactCheck.org: Plataformes dedicades a la verificació d'afirmacions polítiques i d'altres figures públiques.

Estratègies per identificar notícies falses

La detecció de notícies falses requereix l'ús d’una sèrie de tècniques que ajuden a identificar informació enganyosa o fabricada.

• Analitzar el titular: Sovint, les notícies falses tenen titulars cridaners, sensacionalistes o emocionals. És important desconfiar de les que intenten provocar reaccions intenses.

• Verificar l'autor: Investigar l'autor de l’article o de la notícia pot revelar si és una font autoritzada o un perfil fals.

• Examinar la data: Algunes notícies falses reutilitzen esdeveniments antics per crear confusió o per donar a entendre que són d'actualitat.

• Identificar errors: Notícies falses sovint contenen errors gramaticals, tipogràfics o incoherències en els detalls.

• Confirmar les fonts: Si l'article no inclou fonts clares o cita fonts anònimes o no verificables, és probable que siga desinformació.

Habilitats necessàries per analitzar críticament la informació

Per desenvolupar una ciutadania capaç de resistir la desinformació, és crucial fomentar una sèrie d’habilitats de pensament crític i alfabetització digital:

• Pensament crític: Implica analitzar la informació amb cura, qüestionar les fonts i estar obert a revisar les pròpies opinions quan se’ns presenta informació fiable.

• Alfabetització mediàtica: Entendre com es crea, distribueix i consumeix la informació en línia ajuda a reconéixer els motius de la desinformació.

• Auto-verificació: Abans de compartir qualsevol informació, és fonamental preguntar-se: Quina és la font? És fiable? Puc confirmar-ho per altres mitjans?

Promoure un entorn informatiu més segur i fiable

Per a crear un entorn informatiu més segur, cal que els individus participen activament en la promoció d’hàbits saludables en el consum d’informació:

• Compartir només informació verificada: Abans de compartir notícies o informació en xarxes socials, és important fer una revisió crítica del contingut per assegurar que és correcta.

• Desmentir activament la desinformació: Quan es detecta desinformació, és important corregir-la de manera respectuosa i utilitzar fets verificats per donar suport a la rectificació.

• Educar altres persones: Difondre l'educació en verificació de fets dins de la pròpia comunitat i entorn, ajudant a que altres siguen conscients de les tècniques per combatre la desinformació.

Contribuir a una societat més resistent a la manipulació informativa

La desinformació i la manipulació informativa poden minar la confiança en institucions, mitjans de comunicació i processos democràtics. Per evitar aquest efecte, les persones han de convertir-se en agents actius en la lluita contra la desinformació:

• Participació en iniciatives comunitàries: Col·laborar amb organitzacions locals o internacionals que treballen en la lluita contra la desinformació.

• Avaluació contínua de la informació: Mantindre’s alerta i revisar constantment les fonts d'informació que es consumeixen.

• Promoure la transparència: Advocant per una major transparència en les institucions públiques i mitjans de comunicació, i exigint responsabilitat.

En conjunt, aquestes tècniques i eines per a la verificació d’informació poden empoderar els ciutadans per a defensar-se contra la desinformació, promovent una societat millor informada, més segura i més resilient als intents de manipulació informativa.

Estratègies de convivència i trencament de la polarització.

La formació "Estratègies de convivència i trencament de la polarització" està dissenyada per capacitar els membres de les associacions i la ciutadania en general en tècniques per fomentar la convivència pacífica i reduir la polarització en les comunitats. Aquest curs abasta la comprensió de les causes de la polarització, les dinàmiques de conflicte, i les estratègies de comunicació efectiva i mediació. L'objectiu és proporcionar als participants eines pràctiques per promoure el diàleg constructiu, la inclusió i la comprensió mútua, contribuint així a crear comunitats més cohesionades i resilients davant les divisions socials.

Per fomentar la convivència pacífica i reduir la polarització en les comunitats, és fonamental comprendre les causes subjacents d’aquesta polarització i aplicar estratègies pràctiques que promoguen la comprensió mútua i el diàleg constructiu. A continuació es detallen les tècniques i estratègies que ajuden a crear comunitats més cohesionades i resilients davant les divisions socials.

Comprensió de les causes de la polarització

La polarització social pot sorgir per diverses causes, incloent diferències ideològiques, culturals, religioses o econòmiques. Algunes de les causes més comunes són:

• Difusió de desinformació: Les notícies falses o les narratives esbiaixades poden fomentar actituds polaritzadores.

• Fragmentació social: La creació de grups o comunitats que només interactuen entre ells i no amb altres sectors socials augmenta les divisions.

• Conflictes d’identitat: Quan una part significativa de la identitat d’una persona o d’un grup està vinculada a una creença o posició política, qualsevol desafiament a aquesta creença es percep com un atac personal.

• Retòrica polaritzadora en els mitjans: El llenguatge emocional i divisori utilitzat en els mitjans de comunicació o per líders polítics fomenta un entorn d’enfrontament.

Dinàmiques del conflicte en les comunitats

Per gestionar la polarització, cal entendre les dinàmiques de conflicte en les comunitats:

• Deshumanització de l’altre: La polarització sovint condueix a la deshumanització dels grups amb opinions contràries, on es perceben com a enemics irreconciliables.

• Efecte eco: Les persones es concentren en entorns on les seues idees es reforcen, escoltant només aquells amb opinions similars, cosa que agreuja la polarització.

• Escalada del conflicte: Quan no es gestionen adequadament les tensions, aquestes poden escalar ràpidament a conflictes oberts, afectant la convivència.

Estratègies de comunicació efectiva i mediació

Una comunicació efectiva és essencial per a mitigar la polarització i promoure la convivència pacífica. Aquestes estratègies de comunicació poden facilitar la mediació i ajudar a crear ponts entre grups polaritzats:

• Escolta activa: Escoltar sense jutjar i mostrar empatia cap a l’altra persona és una tècnica fonamental per entendre els seus punts de vista i emocions. L’escolta activa fomenta la comprensió i redueix la tensió.

• Empatia cognitiva i emocional: Aprendre a veure la situació des de la perspectiva de l'altre ajuda a reduir la rigidesa en les pròpies creences i a establir punts de trobada.

• Comunicació no violenta: Utilitzar un llenguatge que evite l’atac personal o la confrontació i que se centre en els fets i les emocions reals, en lloc de les opinions polaritzadores.

• Reflexió conjunta: Crear espais on les parts involucrades puguen expressar les seues preocupacions, idees i emocions, sense la pressió d’arribar a un acord immediat.

• Focalització en valors compartits: Identificar i ressaltar els punts en comú que tots els grups comparteixen pot ser una eina poderosa per mitigar les divisions.

Eines pràctiques per promoure el diàleg constructiu

El diàleg constructiu és una tècnica que busca fomentar la comprensió i la col·laboració, evitant la confrontació. Algunes eines pràctiques per facilitar aquest tipus de diàleg són:

• Cercle de diàleg comunitari: Crear espais on membres de diferents grups es reuneixen per parlar de temes controvertits en un ambient segur i respectuós. Aquest format permet escoltar diferents veus i perspectives sense la pressió d'arribar a conclusions immediates.

• Facilitació de converses difícils: Utilitzar facilitadors imparcials que guien les discussions i asseguren que tots els participants tinguen la paraula de manera equitativa, reduint la tensió.

• Jornades d’intercanvi intercultural: Organitzar esdeveniments que promoguen l’intercanvi cultural entre grups diferents pot ajudar a reduir les tensions i generar connexions personals que superen les diferències ideològiques.

Foment de la inclusió i la comprensió mútua

Promoure la inclusió és clau per evitar que certes veus se senten marginades o ignorades, la qual cosa sovint alimenta la polarització. Algunes tècniques per fomentar la inclusió són:

• Participació activa de tots els grups: Assegurar que tots els sectors de la comunitat tinguen veu en la presa de decisions, especialment aquells que històricament han estat marginats.

• Educació sobre la diversitat: La formació sobre diferents cultures, creences i perspectives ajuda a combatre els prejudicis i a fomentar el respecte mutu.

• Reconeixement de la diversitat com un valor: Promoure la diversitat com una riquesa per a la comunitat, destacant com les diferents perspectives poden enriquir el debat i aportar solucions més innovadores i inclusives.

Creació de comunitats més cohesionades i resilients

Per aconseguir comunitats cohesives i resilients davant les divisions socials, cal promoure pràctiques que reforcen la col·laboració, la solidaritat i la gestió proactiva dels conflictes:

• Programes de resolució de conflictes: Establir programes de mediació i resolució de conflictes dins de la comunitat, que siguen accessibles per a tothom.

• Construcció de confiança: Organitzar activitats que fomenten la interacció positiva entre grups polaritzats, com projectes comunitaris conjunts, activitats esportives o culturals.

• Reforçar el teixit comunitari: Promoure activitats socials i culturals que enfortisquen els vincles entre els membres de la comunitat i que generen una identitat compartida.

Conclusió

Les tècniques per fomentar la convivència pacífica i reduir la polarització impliquen una combinació d’esforços individuals i col·lectius per promoure la comunicació respectuosa, la inclusió i la col·laboració. Enfortir el diàleg, educar sobre la diversitat i establir eines de mediació són claus per construir comunitats més cohesionades i resilients, capaces de gestionar els conflictes de manera constructiva.

Estratègies comunicatives per a contrarrestar l'extremisme.

La formació "Estratègies comunicatives per a contrarrestar l'extremisme" està dissenyada per capacitar els membres de les associacions i la ciutadania en general en l'ús de tècniques de comunicació efectives per a combatre narratives extremistes. Aquest curs cobreix la identificació de discursos extremistes, la comprensió dels factors que contribueixen a la radicalització, i les estratègies per promoure narratives alternatives positives. L'objectiu és dotar els participants de les habilitats necessàries per a desactivar discursos d'odi i extremisme, fomentar el diàleg inclusiu i construir una societat més tolerant i respectuosa de la diversitat.

L'ús de tècniques de comunicació efectives és fonamental per combatre narratives extremistes i promoure un entorn de respecte i diàleg inclusiu. A continuació, detallem com identificar discursos extremistes, entendre els factors que contribueixen a la radicalització, i aplicar estratègies per fomentar narratives alternatives positives. També es presenten habilitats clau per desactivar discursos d'odi i extremisme, fomentant una societat més tolerant i respectuosa de la diversitat.

Identificació de discursos extremistes

Els discursos extremistes solen promoure la divisió, l’odi i la intolerància cap a determinats grups o individus. Les característiques clau dels discursos extremistes inclouen:

• Deshumanització de l’altre: Els grups o individus són retratats com a enemics o inferiors.

• Polarització extrema: Es presenta una visió de "nosaltres contra ells", on no hi ha espai per a matisos o punts de vista intermedis.

• Generalitzacions i estereotips: Els discursos extremistes fan ús de generalitzacions negatives per caracteritzar tot un grup en funció de les accions d’uns pocs.

• Crida a l’acció violenta o il·legal: Alguns discursos extremistes inciten a la violència o a accions il·legals com a solució als problemes percebuts.

Comprensió dels factors que contribueixen a la radicalització

La radicalització pot ser un procés gradual influenciat per factors individuals, socials i estructurals. Alguns dels factors que contribueixen a aquest procés són:

• Sentiment d'exclusió o marginació: Les persones que se senten marginades o alienades poden ser més vulnerables a narratives que els ofereixen un sentit de pertinença o missió.

• Fracàs en el diàleg social: Quan les persones no troben espais per expressar les seues inquietuds o rebre suport, poden buscar respostes en ideologies extremistes.

• Influència de les xarxes socials: Les plataformes digitals poden servir com a llocs on les narratives extremistes es difonen i es reforcen a través de comunitats tancades.

• Grups identitaris: La identificació forta amb un grup ètnic, religiós o polític pot exacerbar el rebuig a altres grups, especialment quan es percep una amenaça a la pròpia identitat.

Estratègies per promoure narratives alternatives positives

Per combatre narratives extremistes, és essencial oferir alternatives positives que fomenten la convivència pacífica, la diversitat i la tolerància. Aquestes estratègies inclouen:

• Promoció de valors compartits: Narratives que posen èmfasi en els valors comuns que uneixen diferents grups, com la dignitat humana, la justícia i la pau.

• Històries personals i empàtiques: Compartir històries personals de superació o convivència entre grups diversos pot ajudar a contrarestar la deshumanització i promoure la comprensió.

• Dona veu a la diversitat: Promou narratives que celebren la diversitat com una riquesa, destacant com les diferents cultures, religions i perspectives poden contribuir a una societat més forta i resilient.

• Utilitzar influents locals: Figures de confiança dins la comunitat poden ser portaveus efectius de narratives alternatives, oferint un contramodel als líders extremistes.

Habilitats necessàries per a desactivar discursos d’odi i extremisme

1. Escolta activa i empàtica La capacitat d’escoltar amb atenció i empatia és fonamental per comprendre les inquietuds darrere de les postures extremistes i iniciar un diàleg. En lloc de confrontar immediatament, és més efectiu escoltar i demostrar comprensió, la qual cosa pot ajudar a obrir la porta al diàleg.

   • No jutjar immediatament: Evitar la confrontació directa en els primers moments i oferir espai per al diàleg.

   • Validar emocions, no idees: Reconeix l’emoció o el sentiment (frustració, ràbia) darrere del discurs extremista, però sense acceptar o recolzar la ideologia extrema.

2. Refutació racional És important abordar els arguments extremistes amb dades i fets objectius, evitant entrar en discussions emotives o personals. La refutació racional implica:

   • Proporcionar fets verificats: Respon als arguments extremistes amb informació verificable que desmunte els mites o estereotips.

   • Utilitzar preguntes estratègiques: Plantejar preguntes que obliguen l’altra persona a reconsiderar el seu punt de vista i reflexionar sobre la inconsistència dels seus arguments.

3. Promoure el diàleg inclusiu Crear espais on totes les parts puguen expressar-se sense por és essencial per fomentar un entorn de diàleg inclusiu i constructiu.

   • Fomentar la participació de tots els grups: Assegura que totes les veus tinguen l'oportunitat de parlar, especialment aquelles que normalment són marginades.

   • Facilitació de diàleg respectuós: Establir normes de respecte en les discussions, evitant insults o retrets, i centrar-se en el contingut de les idees i no en les persones.

4. Deconstrucció de discursos d’odi Aquesta tècnica consisteix a identificar i desmantellar els elements clau dels discursos d’odi, de manera que es revele la manipulació emocional o l’ús de fal·làcies.

   • Identificar fal·làcies: Els discursos extremistes sovint utilitzen fal·làcies com la generalització, els atacs personals o la falsa dicotomia. Desmuntar aquestes fal·làcies pot reduir l’efectivitat del discurs.

   • Desarticular el llenguatge deshumanitzador: Quan es fa servir un llenguatge que deshumanitza l’altre, és important ressaltar la humanitat comuna i desarmar aquest tipus de retòrica.

Construcció d’una societat més tolerant i respectuosa de la diversitat

Per construir una societat més tolerant i respectuosa, és important implementar pràctiques i programes educatius que fomenten la diversitat i la inclusió des d’una edat primerenca.

• Educació en valors: Programes educatius que promoguen la tolerància, el respecte per les diferències i la resolució pacífica de conflictes.

• Iniciatives de convivència intercultural: Organitzar activitats que ajuden a trencar les barreres entre grups, promovent l’intercanvi cultural i la col·laboració entre diferents comunitats.

• Suport comunitari: Crear xarxes de suport comunitari per a persones vulnerables a la radicalització, oferint-los alternatives constructives que fomenten la inclusió i el benestar.

Conclusió

L’ús de tècniques de comunicació efectives per combatre narratives extremistes és clau per reduir la polarització i l’odi. La identificació de discursos extremistes, la comprensió dels factors que condueixen a la radicalització, i la promoció de narratives alternatives positives són essencials per construir una societat més tolerant. A més, és fonamental desenvolupar habilitats per desactivar aquests discursos a través del diàleg, la refutació racional i la creació d’espais inclusius. Aquestes accions contribueixen a la formació d’una comunitat més cohesionada i resilient.